Canals de Comunicació

Un canal de comunicació és el mitjà de transmissió pel qual viatgen els senyals portadores de la informació que pretenen intercanviar emissor i receptor.És freqüent referenciar també com a canal de dades.

Els canals poden ser personals o massius: els canals personals són aquells on la comunicació és directa. Veu a veu.Pot donar-se d'un a un o d'un a diversos. Els canals massius poden ser escrit, radial, televisiu i informàtic.

En comunicació cada canal de transmissió és adequat per a alguns senyals concretes i no tots serveixen per a qualsevol tipus de senyal. Per exemple, el senyal elèctric es propaga bé per canals conductors, però no passa el mateix amb els senyals lluminoses.

Un canal està definit des del punt de vista telemàtic per les seves propietats físiques: naturalesa del senyal que és capaç de transmetre, velocitat de transmissió, ample de banda, nivell de soroll que genera, mode d'inserció d'emissors i receptors, etc.

L'exemple més comú de canal acústic és l'atmosfera. Per senyals electromagnètics es pot utilitzar multitud de canals depenent de la freqüència de les senyals transmeses: cables, el buit (satèl lits), la mateixa atmosfera, etc.

Un cas particular de canal electromagnètic són les fibres òptiques, especialitzades en transmissions lluminoses, extraordinàriament ràpides i insensibles al soroll o les possibles contaminacions del senyal lluminosa.

Les Comunitats Virtuals

són grups de persones amb les quals es comparteix algun interès en comú, és una activitat habitual de gran part dels éssers humans, des de sempre, a l'espai físic. En el marc d'Internet també resulta habitual la formació de cibergrups o comunitats virtuals.

Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electronic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.

Eines de Participació

WIKIS
Un o una wikiés un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Una de les wikis més conegudes és la Wikipedia.

BLOG
En informàtica, un bloc és un diari interactiu personaa Internet. Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat.

XATS
Un xat és un recurs de comunicació en temps real. Xatejar és realitzar una tertúlia mitjançant Internet entre dues o més persones.

Programari lliure

És un afer de llibertat, no de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en "free" com a lliure, "discurs lliure" (free speech) i no com a gratuït (free beer).

El Programari Lliure és un afer de la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Més precisament, es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari:

* La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
* La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font es una condició prèvia per a això.
* La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).
* La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L'accés al codi font és una condició prèvia per a això.

Un programa és programari lliure si els usuaris tenen totes aquestes llibertats. D'aquesta manera, hauríeu de ser lliures de redistribuir còpies, modificades o no, de manera gratuïta o cobrant un preu per la distribució, per a qualsevol a qualsevol lloc. Ser lliure per a fer aquestes coses significa (entre d'altres) que no has de preguntar o pagar pel permís.

També hauríeu de tenir la llibertat de fer modificacions i usar-les privadament a la feina o oci, sense mencionar que existeixen. I si publiquéssiu els canvis, no hauríeu de notificar-ho a ningú en particular, ni de cap forma en particular.

La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol persona o organització per a usar-lo en qualsevol mena d'ordinador, per a qualsevol mena de treball, i sense haver-se de comunicar amb el desenvolupador ni amb cap entitat específica.

La llibertat per redistribuir còpies ha d'incloure la forma binària o executable del programa, així com el codi font, per a ambdues versions, modificada i no modificada. (Distribuir programes en forma executable és necessari per a la instal·lació correcta de sistemes operatius lliures.) No passa res si no hi ha manera de produir la forma binària o executable per a un cert programa (car hi ha llenguatges que no ho permeten), però cal que tinguis la llibertat de redistribuir aquestes formes en cas que trobis o desenvolupis una manera de produir-ne.

Drets d'Autor

Els Drets d'autorsón una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres literaries, dramatiques, musicals, artistiques i intel·lectuals.

questa protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment li dóna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:

• Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
• Preparar obres derivades basades en l'obra.
• Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
• Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreografiques, pantomimes, pel.licules i d'altres produccions àudiovisuals.
• Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions àudiovisuals.
• En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudiodigital.

Els drets d'autor protegeixen "obres originals" que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible. La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:

• obres literàries
• obres musicals, incloent-hi la lletra
• obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical
• pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres àudiovisuals
• gravacions sonores
• obres arquitectòniques

Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia. Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a "obra literària"; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com "obres pictòriques, gràfiques i esculturals."

Seguret de la Xarxa

De la mateixa manera que en la vida real prens certes precaucions quan coneixes una persona, i valores quina informació és apropiada donar i quina no, a les xarxes socials també convé tenir-ho present.

A privacitat és una de les preocupacions principals, entesa com l’accés de tercers a la informació que el mateix usuari publica.

En el cas dels menors, per als quals aquestes xarxes són molt populars, preocupa que el seu desconeixement i la seva bona fe puguin ser aprofitats per abusar de la seva confiança.

Els ciberdelinqüents, entre tant intercanvi d’informació (dades personals, enllaços, fitxers…), utilitzen les seves estratagemes per al robatori de la identitat.

Quan obrim un compte en una xarxa social, ens demanen que introduïm certa informació personal que, juntament amb la resta d’aportacions que fem, pot revelar molt sobre la nostra persona.

Les Xarxes Socials

Una xarxa social és una estructura social de caràcter voluntari que es crea a través de la interrelació dels seus membres. Una xarxa social és més que la simpe addició dels seus membres perquè es pot constituir com a agent social.

En les societats contemporànies, amb una absència notable d'un centre cívic (una àgora que faci les funcions de mercat i de conformació de voluntat política), la construcció col·lectiva dels discursos sol realitzar-se en el marc de les xarxes socials.